Les polítiques de benestar social i salut aborden les necessitats de les persones per incidir en el seu benestar des de diferents perspectives: la prevenció, la promoció, la protecció i la cura. Però amb el temps han topat amb les limitacions d’un sistema públic fonamentat en la distribució de competències i la compartimentació de les polítiques.
Parlar de benestar i salut implica abordar la realitat dels veïns i veïnes d’un territori des de perspectives molt diferents i des de polítiques molt diverses: habitatge, ocupació, salut, educació, urbanisme, etc. La necessitat d’abordar la persona com un tot global integrat planteja el repte de la transversalitat i la coordinació de l’administració pública a l’hora d’afrontar les necessitats de l’individu. Les polítiques de benestar no s’impulsen només des dels serveis socials, com les de salut no ho fan únicament des de la salut pública: en tots els casos incideixen molts altres àmbits i serveis. D’aquí la importància dels Plans Locals d’Inclusió i cohesió social i els Plans Locals de Salut. Tots ells tenen una vocació transversal però també una voluntat de fer partícips tots els agents implicats en la seva elaboració i execució.
A més, els propis recursos i serveis municipals han desenvolupat estratègies i plans de millora continua interns per ser més eficients i equitatius en l’atenció a les persones.
